lunes, 20 de diciembre de 2010
L'escola es tancada
hi ha llum al carrer,
la senyora Pepa
Saluda el carter.
Que tingui un bon dia
avui es nadal.
No te una carteta ?
No te una postal ?
Li porto una carta
del seu fill Pascual,
que desde Suissa
li diu:
Bon Nadal !!!
Popular Catalana.
Pessebre
alhora el blat efímer
i la vella que fila.
Vora el paper d'estany impenetrable,
la lluïssor de l'aviram.
Tebi, l'estable
es colga sota un cel ben llis
per on havia núvols l'esguard enyoradís.
L'estel d'argent clavàrem amb agulles ;
el branquillo de pi, tan fi,
simula un arbre sense fulles.
Mor la tarda, fill meu: el pou assedegat
beu la claror del dia.
I si un pastor de fang contra el seu pit
la cornamussa abraça,
al cel apunta, amb vellutada passa,
el blau cornamussaire de la nit.
Tomàs Garcés
jueves, 14 de octubre de 2010
La Fageda d'en Jordà - Joan Maragall
Saps on és la fageda d'en Jordà?
Si vas pels vols d'Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i profond
com mai cap més n'hagis trobat al món:
un verd com d'aigua endins, profond i clar;
el verd de la fageda d'en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi a poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud:
s'atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot lo món
en el silenci d'aquell lloc profond,
i no pensa en sortir, o hi pensa en va:
és pres de la fageda d'en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!
De retorn
miércoles, 30 de junio de 2010
Vacances
Marxo de vacances durant aquests mesos de descans que ens donen fare alguna publicació, algún poema, lectures ...
Gracies per visitar el blog!
martes, 27 de abril de 2010
23 d'Abril
23 d'Abril
Heus aquí un poble espantat
per la mala fama d'un monstre,
nits i nits donzelles han matat
per donar d'aliment al drac.
Fins que un dia en el sorteig
la princesa escollida siguè
indignada es va amagar
i un caballer blanc arribà.
Cavaller màrtir mateu el drac
la princesa gemint suplicà,
aquest drac malvat em vol menjar
estimada jo el matarè.
I ell marxà amb cor català
desafià les advertencies,
el poble ànims li va donar
i la lluita va acabar.
Cavall i Sant van tornar del cau
sans i estalvis com si no res,
i així ell ho va explicar
La llança al cor li vaig clavar.
No m'ho crec no m'ho crec mentider
ploclamà la gent amb supèrbia,
la il.lusa gent hi va anar
la donzella l'estimà d'ençà.
Meravellats tots van quedar
en veure sang del drac vessada,
d'aquella sang un roser brotà
i al cor català va quedar.
Merinals (Joan Rodríguez)
(vaig escriure'l amb el pseudònim de Merinals)
Premis I.E.S. Celrà
jueves, 8 de abril de 2010
Concurs poemes I.E.S. Celrà
En motiu de la celebració catalana St. Jordi, aquest any l'I.E.S. de Celrà presenta un concurs per a tots els seus alumnes:
Prosa i Vers en català
Prosa i Vers en castellà
Prosa i Vers en anglès
De moment encara no tinc cap poema escrit pero posarè mans a l'obra i en treure un fins passat el concurs no el publicarè per secret del alumnat.
Crec que esta be en un institut realitzar un concurs literari així perque molts de nosaltrees ens hi animem.
Premis:
35 euros en llibres i cinema als OSCAR de Girona.
un regalàs !
Quan hagi passat el concurs us el publicarè el meu poema.
Vinyes verdes
Vinyes verdes
ara que el vent no remuga,
us feu més verdes, i encar
teniu la fulla poruga,
vinyes verdes vora el mar.
Vinyes verdes del coster:
sou més fines que l'userda.
Verd vora el blau mariner,
vinyes amb la fruita verda,
vinyes verdes del coster.
Vinyes verdes, dolç repòs
vora la vela que passa;
cap al mar blinqueu el cos
sense decantar-vos massa,
vinyes verdes, dolç repòs.
Vinyes verdes, soledat
del verd en l'hora calenta.
Raïm i cep retallat
damunt la terra lluenta;
vinyes verdes, soledat.
Vinyes que dieu adéu
al llagut i a la gavina
i el fi serrellet de neu
que ara neix i que ara fina ...
Vinyes que dieu adéu!
Vinyes verdes del meu cor ...
Dins del cep s'adorm la tarda,
raïm negre, pàmpol d'or,
aigua, penyal i basarda.
Vinyes verdes del meu cor ...
Vinyes verdes vora el mar,
verdes a punta de dia,
verd suau de cap al tard ...
Feu-nos sempre companyia,
vinyes verdes vora el mar! "
Josep Maria de Sagarra
miércoles, 10 de febrero de 2010
És quan dormo que hi veig clar
Foll d'una dolça metzina,
Amb perles a cada mà
Visc al cor d'una petxina,
Só la font del comellar
I el jaç de la salvatgina,
–O la lluna que s'afina
En morir carena enllà.
És quan dormo que hi veig clar
Foll d'una dolça metzina.
És quan plou que ballo sol
Vestit d'algues, or i escata,
Hi ha un pany de mar al revolt
I un tros de cel escarlata,
Un ocell fa un giravolt
I treu branques una mata,
El casalot del pirata
És un ample girasol.
És quan plou que ballo sol
Vestit d'algues, or i escata.
És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l'era,
Em vesteixo d'home antic
I empaito la masovera,
I entre pineda i garric
Planto la meva bandera;
Amb una agulla saquera
Mato el monstre que no dic.
És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l'era.
Josep Vicent Foix i Mas.
J.V. Foix i Mas
.paviment de la Via Augusta a Sarrià sobre un caŀligrama del poeta )
lunes, 1 de febrero de 2010
Canço de forner
CANCÓ DE FORNER
El Forner de Vallfogona
té una filla com de lli
que fa olor de coca tèbia
i de mica de comí.
Si l'atrapo a la pastera
o la beso d'amagat
m'empolsino de farina
i d'olor de pa torrat.
Quan després me'n vaig a casa
o rumbejo per Ripoll
tothom sap que he fet passada
per la freca d'en Grifoll.
Miquel Desclot
Segur que us ha encantat, es precios !
Enquesta
Avui acabem de saber els resultats de l'enquesta realitzada al bloc :
Us va saber greu la mort d'en Miquel Martí i Pol ?
33% Si molt.
66% Sabia que era un escriptor català, pero ...
Observacions: Intereseuse una mica mes per la lectura, la poesia ...