lunes, 20 de diciembre de 2010

L'escola es tancada

L'escola es tancada
hi ha llum al carrer,
la senyora Pepa
Saluda el carter.
Que tingui un bon dia
avui es nadal.
No te una carteta ?
No te una postal ?
Li porto una carta
del seu fill Pascual,
que desde Suissa
li diu:

Bon Nadal !!!

Popular Catalana.

Pessebre

Un gall nevat vigila
alhora el blat efímer
i la vella que fila.
Vora el paper d'estany impenetrable,
la lluïssor de l'aviram.
Tebi, l'estable
es colga sota un cel ben llis
per on havia núvols l'esguard enyoradís.
L'estel d'argent clavàrem amb agulles ;
el branquillo de pi, tan fi,
simula un arbre sense fulles.

Mor la tarda, fill meu: el pou assedegat
beu la claror del dia.
I si un pastor de fang contra el seu pit
la cornamussa abraça,
al cel apunta, amb vellutada passa,
el blau cornamussaire de la nit.

Tomàs Garcés

jueves, 14 de octubre de 2010

La Fageda d'en Jordà - Joan Maragall

LA FAGEDA D’EN JORDÀ

Saps on és la fageda d'en Jordà?
Si vas pels vols d'Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i profond
com mai cap més n'hagis trobat al món:
un verd com d'aigua endins, profond i clar;
el verd de la fageda d'en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi a poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud:
s'atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot lo món
en el silenci d'aquell lloc profond,
i no pensa en sortir, o hi pensa en va:
és pres de la fageda d'en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!

De retorn

Visitatns i surfers d'Internet torno ha ser aquí amb mès poesia que mai ! farem un tastes de Joan Maragall per començar i desprès ... visiteu - la a les 21:15 si voleu esbrinar-ho !

miércoles, 30 de junio de 2010

Vacances

Hola a tothom !

Marxo de vacances durant aquests mesos de descans que ens donen fare alguna publicació, algún poema, lectures ...

Gracies per visitar el blog!

martes, 27 de abril de 2010

23 d'Abril

23 d'Abril


Heus aquí un poble espantat

per la mala fama d'un monstre,

nits i nits donzelles han matat

per donar d'aliment al drac.



Fins que un dia en el sorteig

la princesa escollida siguè

indignada es va amagar

i un caballer blanc arribà.



Cavaller màrtir mateu el drac

la princesa gemint suplicà,

aquest drac malvat em vol menjar

estimada jo el matarè.



I ell marxà amb cor català

desafià les advertencies,

el poble ànims li va donar

i la lluita va acabar.



Cavall i Sant van tornar del cau

sans i estalvis com si no res,

i així ell ho va explicar

La llança al cor li vaig clavar.



No m'ho crec no m'ho crec mentider

ploclamà la gent amb supèrbia,

la il.lusa gent hi va anar

la donzella l'estimà d'ençà.



Meravellats tots van quedar

en veure sang del drac vessada,

d'aquella sang un roser brotà

i al cor català va quedar.


Merinals (Joan Rodríguez)

(vaig escriure'l amb el pseudònim de Merinals)


Premis I.E.S. Celrà

El meu poema no ha estat el guanyador en el concurs literari pero la nostra clase ens hem endut tots els premis d'aquesta categoria, a continuació us deixo amb el poema, comenteu i poseu nota.

jueves, 8 de abril de 2010

Concurs poemes I.E.S. Celrà


En motiu de la celebració catalana St. Jordi, aquest any l'I.E.S. de Celrà presenta un concurs per a tots els seus alumnes:

Prosa i Vers en català

Prosa i Vers en castellà

Prosa i Vers en anglès

De moment encara no tinc cap poema escrit pero posarè mans a l'obra i en treure un fins passat el concurs no el publicarè per secret del alumnat.
Crec que esta be en un institut realitzar un concurs literari així perque molts de nosaltrees ens hi animem.

Premis:

35 euros en llibres i cinema als OSCAR de Girona.
un regalàs !


Quan hagi passat el concurs us el publicarè el meu poema.





Vinyes verdes

He triat el poema Vinyes verdes perque es un poema que m'encanta es molt dolç i a mes esta la versió cantada per en Lluis Llach.

Vinyes verdes

" Vinyes verdes vora el mar:
ara que el vent no remuga,
us feu més verdes, i encar
teniu la fulla poruga,
vinyes verdes vora el mar.
Vinyes verdes del coster:
sou més fines que l'userda.
Verd vora el blau mariner,
vinyes amb la fruita verda,
vinyes verdes del coster.
Vinyes verdes, dolç repòs
vora la vela que passa;
cap al mar blinqueu el cos
sense decantar-vos massa,
vinyes verdes, dolç repòs.
Vinyes verdes, soledat
del verd en l'hora calenta.
Raïm i cep retallat
damunt la terra lluenta;
vinyes verdes, soledat.
Vinyes que dieu adéu
al llagut i a la gavina
i el fi serrellet de neu
que ara neix i que ara fina ...
Vinyes que dieu adéu!
Vinyes verdes del meu cor ...
Dins del cep s'adorm la tarda,
raïm negre, pàmpol d'or,
aigua, penyal i basarda.
Vinyes verdes del meu cor ...
Vinyes verdes vora el mar,
verdes a punta de dia,
verd suau de cap al tard ...
Feu-nos sempre companyia,
vinyes verdes vora el mar!
"

Josep Maria de Sagarra


miércoles, 10 de febrero de 2010

És quan dormo que hi veig clar

És quan dormo que hi veig clar
Foll d'una dolça metzina,
Amb perles a cada mà
Visc al cor d'una petxina,
Só la font del comellar
I el jaç de la salvatgina,
–O la lluna que s'afina
En morir carena enllà.
És quan dormo que hi veig clar
Foll d'una dolça metzina.

És quan plou que ballo sol
Vestit d'algues, or i escata,
Hi ha un pany de mar al revolt
I un tros de cel escarlata,
Un ocell fa un giravolt
I treu branques una mata,
El casalot del pirata
És un ample girasol.
És quan plou que ballo sol
Vestit d'algues, or i escata.

És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l'era,
Em vesteixo d'home antic
I empaito la masovera,
I entre pineda i garric
Planto la meva bandera;
Amb una agulla saquera
Mato el monstre que no dic.
És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l'era.

Josep Vicent Foix i Mas.

J.V. Foix i Mas

Josep Vicenç Foix i Mas, conegut popularment com a J.V. Foix, (Sarrià, Catalunya 1893 - Barcelna 1897) fou un poeta, periodista i assagista català, un dels mes destacats de les avantguardes literàries catalanes. (a baix un petit monument en record a J.V. Foix situat al
.http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/a/af/Poema_de_Catalunya_JV_Foix.jpgpaviment de la Via Augusta a Sarrià sobre un caŀligrama del poeta )

lunes, 1 de febrero de 2010

Canço de forner

Un poema de Vallfogona del Ripollès.

CANCÓ DE FORNER

El Forner de Vallfogona
té una filla com de lli
que fa olor de coca tèbia
i de mica de comí.

Si l'atrapo a la pastera

o la beso d'amagat
m'empolsino de farina
i d'olor de pa torrat.

Quan després me'n vaig a casa

o rumbejo per Ripoll
tothom sap que he fet passada
per la freca d'en Grifoll.

Miquel Desclot

Segur que us ha encantat, es precios !

Enquesta

Bones !

Avui acabem de saber els resultats de l'enquesta realitzada al bloc :

Us va saber greu la mort d'en Miquel Martí i Pol ?

33% Si molt.

66% Sabia que era un escriptor català, pero ...

Observacions: Intereseuse una mica mes per la lectura, la poesia ...