Pessebre

Un gall nevat vigila
alhora el blat efímer
i la vella que fila.
Vora el paper d'estany impenetrable,
la lluïssor de l'aviram.
Tebi, l'estable
es colga sota un cel ben llis
per on havia núvols l'esguard enyoradís.
L'estel d'argent clavàrem amb agulles ;
el branquillo de pi, tan fi,
simula un arbre sense fulles.

Mor la tarda, fill meu: el pou assedegat
beu la claror del dia.
I si un pastor de fang contra el seu pit
la cornamussa abraça,
al cel apunta, amb vellutada passa,
el blau cornamussaire de la nit.

Tomàs Garcés