Entrevistem a Màrius Serra

Ahir a les 20:00, al Museu del Cinema de Girona, vem tenir el plaer d'entrevistar a Màrius Serra, escritor, traductor, periodista i moltes coses més, ens van oferir una taula rodona de literatura i cinema juntament amb Matthew Tree i moderat per Josep Mir, crític de cinema.
Vem estar prop de hora i mitja, gaudint d'una xerrada on els assistents hi podien participar intervenint, o donant temes per parlar.
Un cop va arribar de Barcelona, va venir al barri del Mercadal de Girona on vem quedar dins el Museu i li vem poder preguntar tot.
Llàstima que era en castellà, degut a que no era per la ràdio ni per cap article ni res, sino un treball de Castellà de l'IES.
Un cop tinguem l'entrevista ben redactada i el montatge de l'imatge i el so ben fe, podreu veurela.

Des de Poesia de Catalunya, donem gracies als dos cracks que van estar ahir al Museu per a tothom qui hi va volguer anar.

34 Concurs literari COCA-COLA joves talents

Molt bones notícies !

La Coca-Cola celebra cada any el seu concurs joves talents, al curs de 2n d'ESO, i aquest any a la clase de Llengua Catalana i literatura hi vem participar, doncs he estat un dels escollits per anar el proper dissabte a l'Universitat de Girona (UdG) durant 2 hores escriure una redacció, el tema de moment es desconegut i veura la llum segons abans de començar a escriure.

Properament escriure més notícies sobre el concurs.

Ja que estem de mossens ...

Després de l'anterior poema podríem penjar un altre que també le vaig dedicar al Mossén, a continuació ... o demà ... demà ! per qui vulgui penjar-lo al facebook.

Per a mi el mossén

PER A MI EL MOSSÉN

Per a mi el Mossén
és l'amic que mai et fallará,
és un amic que hem de respectar.

Pel 8 de març, l'eglésia
de blanc es va pintar,
fred, gel i neu
peró res el pot aturar.

Amb un abric al hivern
i una camisa a l'estiu,
pel principi del
carrer Major ja somriu.

Per a mi el Mossén
és l'unic amic que hi puc confiar.

Joan Merinals, 12/9/10

Un poema ....

A continuació us deixaré un poema que no va arribar a veure més llum que la de la petita finestra de la Sacristia de l'Església del meu poble, un poema que li vaig dedicar al Mossén del meu poble el dia que va fer la última missa en l'església del poble, degut a que seria traslladat a Maçanet.
Tots li teniem un apreci especial, després de set anys, que menys no ?
Be espero que us agradi.

Facebook

Benvolguts visitants !

Un grup de usuaris de la Xarxa Social FACEBOOK han creat l'event I dia de la poesia catalana al facebook, crec que per fomentar el català, estaría be que tots penjessim un poema al nostre mur !!!!

SIGUEM CATALANS GENT !!!!

Parlo del crit unánime

A continuació un poema de Miquel Martí i Pol:

Parlo del crit unánime
Parlo del crit unànime de la sang i em retreuen
deslluïts prejudicis.
"Antigament...!, objecten,
i jo sóc vell de segles.

Per quins rials polsosos
ordeneu les paraules?

Companys, alliberem les barques
de tanta corda inútil.

Hi ha grans rius que ens esperen.
Miquel Martí i Pol

L'escola es tancada

L'escola es tancada
hi ha llum al carrer,
la senyora Pepa
Saluda el carter.
Que tingui un bon dia
avui es nadal.
No te una carteta ?
No te una postal ?
Li porto una carta
del seu fill Pascual,
que desde Suissa
li diu:

Bon Nadal !!!

Popular Catalana.

Pessebre

Un gall nevat vigila
alhora el blat efímer
i la vella que fila.
Vora el paper d'estany impenetrable,
la lluïssor de l'aviram.
Tebi, l'estable
es colga sota un cel ben llis
per on havia núvols l'esguard enyoradís.
L'estel d'argent clavàrem amb agulles ;
el branquillo de pi, tan fi,
simula un arbre sense fulles.

Mor la tarda, fill meu: el pou assedegat
beu la claror del dia.
I si un pastor de fang contra el seu pit
la cornamussa abraça,
al cel apunta, amb vellutada passa,
el blau cornamussaire de la nit.

Tomàs Garcés

La Fageda d'en Jordà - Joan Maragall

LA FAGEDA D’EN JORDÀ

Saps on és la fageda d'en Jordà?
Si vas pels vols d'Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i profond
com mai cap més n'hagis trobat al món:
un verd com d'aigua endins, profond i clar;
el verd de la fageda d'en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi a poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud:
s'atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot lo món
en el silenci d'aquell lloc profond,
i no pensa en sortir, o hi pensa en va:
és pres de la fageda d'en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!

De retorn

Visitatns i surfers d'Internet torno ha ser aquí amb mès poesia que mai ! farem un tastes de Joan Maragall per començar i desprès ... visiteu - la a les 21:15 si voleu esbrinar-ho !

Vacances

Hola a tothom !

Marxo de vacances durant aquests mesos de descans que ens donen fare alguna publicació, algún poema, lectures ...

Gracies per visitar el blog!

23 d'Abril

23 d'Abril

Heus aquí un poble espantat

per la mala fama d'un monstre,

nits i nits donzelles han matat

per donar d'aliment al drac.

Fins que un dia en el sorteig

la princesa escollida siguè

indignada es va amagar

i un caballer blanc arribà.

Cavaller màrtir mateu el drac

la princesa gemint suplicà,

aquest drac malvat em vol menjar

estimada jo el matarè.

I ell marxà amb cor català

desafià les advertencies,

el poble ànims li va donar

i la lluita va acabar.

Cavall i Sant van tornar del cau

sans i estalvis com si no res,

i així ell ho va explicar

La llança al cor li vaig clavar.

No m'ho crec no m'ho crec mentider

ploclamà la gent amb supèrbia,

la il.lusa gent hi va anar

la donzella l'estimà d'ençà.

Meravellats tots van quedar

en veure sang del drac vessada,

d'aquella sang un roser brotà

i al cor català va quedar.

Merinals (Joan Rodríguez)

(vaig escriure'l amb el pseudònim de Merinals)

Premis I.E.S. Celrà

El meu poema no ha estat el guanyador en el concurs literari pero la nostra clase ens hem endut tots els premis d'aquesta categoria, a continuació us deixo amb el poema, comenteu i poseu nota.

Concurs poemes I.E.S. Celrà

En motiu de la celebració catalana St. Jordi, aquest any l'I.E.S. de Celrà presenta un concurs per a tots els seus alumnes:

Prosa i Vers en català

Prosa i Vers en castellà

Prosa i Vers en anglès

De moment encara no tinc cap poema escrit pero posarè mans a l'obra i en treure un fins passat el concurs no el publicarè per secret del alumnat.
Crec que esta be en un institut realitzar un concurs literari així perque molts de nosaltrees ens hi animem.

Premis:

35 euros en llibres i cinema als OSCAR de Girona.
un regalàs !


Quan hagi passat el concurs us el publicarè el meu poema.

Vinyes verdes

He triat el poema Vinyes verdes perque es un poema que m'encanta es molt dolç i a mes esta la versió cantada per en Lluis Llach.

Vinyes verdes

" Vinyes verdes vora el mar:
ara que el vent no remuga,
us feu més verdes, i encar
teniu la fulla poruga,
vinyes verdes vora el mar.
Vinyes verdes del coster:
sou més fines que l'userda.
Verd vora el blau mariner,
vinyes amb la fruita verda,
vinyes verdes del coster.
Vinyes verdes, dolç repòs
vora la vela que passa;
cap al mar blinqueu el cos
sense decantar-vos massa,
vinyes verdes, dolç repòs.
Vinyes verdes, soledat
del verd en l'hora calenta.
Raïm i cep retallat
damunt la terra lluenta;
vinyes verdes, soledat.
Vinyes que dieu adéu
al llagut i a la gavina
i el fi serrellet de neu
que ara neix i que ara fina ...
Vinyes que dieu adéu!
Vinyes verdes del meu cor ...
Dins del cep s'adorm la tarda,
raïm negre, pàmpol d'or,
aigua, penyal i basarda.
Vinyes verdes del meu cor ...
Vinyes verdes vora el mar,
verdes a punta de dia,
verd suau de cap al tard ...
Feu-nos sempre companyia,
vinyes verdes vora el mar! "

Josep Maria de Sagarra

És quan dormo que hi veig clar

És quan dormo que hi veig clar
Foll d'una dolça metzina,
Amb perles a cada mà
Visc al cor d'una petxina,
Só la font del comellar
I el jaç de la salvatgina,
–O la lluna que s'afina
En morir carena enllà.
És quan dormo que hi veig clar
Foll d'una dolça metzina.

És quan plou que ballo sol
Vestit d'algues, or i escata,
Hi ha un pany de mar al revolt
I un tros de cel escarlata,
Un ocell fa un giravolt
I treu branques una mata,
El casalot del pirata
És un ample girasol.
És quan plou que ballo sol
Vestit d'algues, or i escata.

És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l'era,
Em vesteixo d'home antic
I empaito la masovera,
I entre pineda i garric
Planto la meva bandera;
Amb una agulla saquera
Mato el monstre que no dic.
És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l'era.

Josep Vicent Foix i Mas.

J.V. Foix i Mas

Josep Vicenç Foix i Mas, conegut popularment com a J.V. Foix, (Sarrià, Catalunya 1893 - Barcelna 1897) fou un poeta, periodista i assagista català, un dels mes destacats de les avantguardes literàries catalanes. (a baix un petit monument en record a J.V. Foix situat al
.paviment de la Via Augusta a Sarrià sobre un caŀligrama del poeta )

Canço de forner

Un poema de Vallfogona del Ripollès.

CANCÓ DE FORNER

El Forner de Vallfogona
té una filla com de lli
que fa olor de coca tèbia
i de mica de comí.

Si l'atrapo a la pastera
o la beso d'amagat
m'empolsino de farina
i d'olor de pa torrat.

Quan després me'n vaig a casa
o rumbejo per Ripoll
tothom sap que he fet passada
per la freca d'en Grifoll.

Miquel Desclot

Segur que us ha encantat, es precios !