lunes, 20 de diciembre de 2010
L'escola es tancada
hi ha llum al carrer,
la senyora Pepa
Saluda el carter.
Que tingui un bon dia
avui es nadal.
No te una carteta ?
No te una postal ?
Li porto una carta
del seu fill Pascual,
que desde Suissa
li diu:
Bon Nadal !!!
Popular Catalana.
Pessebre
alhora el blat efímer
i la vella que fila.
Vora el paper d'estany impenetrable,
la lluïssor de l'aviram.
Tebi, l'estable
es colga sota un cel ben llis
per on havia núvols l'esguard enyoradís.
L'estel d'argent clavàrem amb agulles ;
el branquillo de pi, tan fi,
simula un arbre sense fulles.
Mor la tarda, fill meu: el pou assedegat
beu la claror del dia.
I si un pastor de fang contra el seu pit
la cornamussa abraça,
al cel apunta, amb vellutada passa,
el blau cornamussaire de la nit.
Tomàs Garcés
jueves, 14 de octubre de 2010
La Fageda d'en Jordà - Joan Maragall
Saps on és la fageda d'en Jordà?
Si vas pels vols d'Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i profond
com mai cap més n'hagis trobat al món:
un verd com d'aigua endins, profond i clar;
el verd de la fageda d'en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi a poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud:
s'atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot lo món
en el silenci d'aquell lloc profond,
i no pensa en sortir, o hi pensa en va:
és pres de la fageda d'en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!
De retorn
miércoles, 30 de junio de 2010
Vacances
Marxo de vacances durant aquests mesos de descans que ens donen fare alguna publicació, algún poema, lectures ...
Gracies per visitar el blog!
martes, 27 de abril de 2010
23 d'Abril
23 d'Abril
Heus aquí un poble espantat
per la mala fama d'un monstre,
nits i nits donzelles han matat
per donar d'aliment al drac.
Fins que un dia en el sorteig
la princesa escollida siguè
indignada es va amagar
i un caballer blanc arribà.
Cavaller màrtir mateu el drac
la princesa gemint suplicà,
aquest drac malvat em vol menjar
estimada jo el matarè.
I ell marxà amb cor català
desafià les advertencies,
el poble ànims li va donar
i la lluita va acabar.
Cavall i Sant van tornar del cau
sans i estalvis com si no res,
i així ell ho va explicar
La llança al cor li vaig clavar.
No m'ho crec no m'ho crec mentider
ploclamà la gent amb supèrbia,
la il.lusa gent hi va anar
la donzella l'estimà d'ençà.
Meravellats tots van quedar
en veure sang del drac vessada,
d'aquella sang un roser brotà
i al cor català va quedar.
Merinals (Joan Rodríguez)
(vaig escriure'l amb el pseudònim de Merinals)